L’Ignasi i el Marc signen una interessant entrevista al cap de Govern aquest dimecres. No puc esplaiar-me comentant-la, en faig quatre apunts (però n’hi hauria molts més):
1. Limitar creixent. Potser és que necessito unes classes bàsiques de primer de neoliberalisme, però se’m fa difícil entendre que el límit al creixement urbanístic s’assoleixi amb més construcció. És a dir, frenem la construcció d’habitatge dedicat a la compra i incentivem la construcció de pisos destinats al lloguer. Conclusió, el creixement continua sent el mateix, l’únic que canvia és l’ús.
2. Lloguers versus sous. El que està per veure és si aquesta política afavoreix uns lloguers assequibles en funció del sou dels seus inquilins. Ara per ara, el que està passant és una aberració i un abús propi d’un país depredador.
3. De la preocupació al menysteniment. El sorgiment de Concòrdia és producte del fracàs de tots els grups polítics, començant pel Govern, i no només del PS com diu Xavier Espot. Cert és que han de demostrar encara què són i què faran, però la seva aparició va preocupar a la resta de polítics actius perquè tornava a situar els problemes de la majoria de la gent al centre del debat. Sembla que la resta encara no se n’ha adonat de com d’esgotada està la nostra societat.
4. Contenidor electoral. Donar per fet que en determinades parròquies s’ha de sumar per guanyar és no saber valorar que sobredimensionar els pactes regalant excessius càrrecs, ja sigui a través de ministeris o de llistes comunals, no sempre acaba sortint bé. N’hi ha que si insisteixes en la mateixa fórmula, per molt que canviïs l’ordre dels sumands, el resultat acaba restant.