Amb el temps i a força d’assajos i errors aprens a separar el gra de la palla, a veure a simple vista qui o què és real i qui o què és un fake. Una de les coses que t’aporta l’experiència és això, donar importància a les coses que en tenen i descartar el que o qui no. Quan som molt joves volem formar part d’un grup, de l’entorn, basem les relacions en el col·lectiu i el que aquest pensa de nosaltres. Les famoses aparences passen molts cops per sobre de motles altres coses en un desig ocult d’aprovació externa. Que ens acceptin o ens rebutgin provoca en nosaltres un tsunami de d’emocions, que sovint ens porta a ser més dòcils, més complaents, només pel fet de ser populars. Amb els anys aquest factors més superficials desapareixen, aprens a envoltar-te de persones que et sumen, el que la psiquiatra Marian Rojas Marcos, filla del cèlebre Luis Rojas Marcos, diu persones vitamina. Aquells amb qui pots ser tu, lliure i sense artificis, amb els que pots discutir per després riure, que t’aporten un plus, que no et jutgen ni et critiquen. Apartes de forma natural les companyies de conveniència, els que només se t’apropen quan esperen treure’n un profit, verdaders professionals de la manipulació i l’il·lusionisme. Les coses són més senzilles i honestes i l’amistat i la lleialtat provoquen molt més plaer que les conspiracions i el vassallatge interessat. En definitiva, menys dependents dels likes i més astuts a desemmascarar fakes.