Cada cop que alguna cosa no acaba d’anar a l’hora, sentim algú que mira de justificar-se al·ludint a “problemes de comunicació”. I de vegades és cert. Tanmateix, val la pena recordar que una bona política comunicativa només pot ajudar a resoldre o aconseguir objectius específics des de l’àmbit estrictament comunicatiu. És a dir, si un producte o servei és dolent, una bona estratègia comunicativa no millorarà el problema –ben al contrari–, i per tant, quan els resultats continuïn per sota dels objectius marcats o de les expectatives, el problema no serà de comunicació, sinó de qualitat del producte. Aquest exemple que pot semblar obvi, no deixa de ser recurrent davant de projectes que no es comuniquen bé perquè el nucli de la proposta no és coherent o no està definit. O encara pitjor: els objectius, allò que es volia aconseguir amb l’ajut d’una estratègia comunicativa, són contradictoris. Això passa sovint quan es vol treballar la marca però s’intenta obviar la comunicació interna: el que en termes comunicatius vindria a ser allò de voler endreçar l’habitació entaforant els trastos de qualsevol manera dins de l’armari. Fet i fet –al final– comunicar bé passa necessàriament per fer bé la feina, ser transparent i tenir molt clar qui som i quina és la nostra missió. A més, si es volen resultats visibles, cal que qualsevol acció que s’impulsi no grinyoli amb aquestes bases, perquè si l’objectiu és vendre peres però els anuncis són de cotxes, no ens traurem de sobre l’estoc. Això sí, sempre hi haurà qui dirà que la fruita podrida és el resultat de problemes de comunicació.