Ja estan en el nostre ideari expressions com sostenibilitat, reciclatge, energies renovables i, en menor grau, la descarbonització i l’economia circular. Entenem que no s’ha de maltractar barroerament el nostre hàbitat, el planeta Terra, per la seva fragilitat. L’ecologia, en nom de la sostenibilitat, ha afrontat el desafiament de condicionar l’economia per protegir-nos d’una suposada destrucció del medi ambient. L’accés dels ecologistes al poder polític de decisió dels estats ha marcat unes línies d’actuació que es poden entendre raonablement en uns moments amables, mancats de problemàtiques econòmiques greus. Però quan apareixen les crisis econòmiques i energètiques, adobat amb les tensions geopolítiques emergents, els sistemes tecnològics abandonats per decisions ecològiques, com les centrals nuclears i les tèrmiques de carbó, tornen a la palestra, activant-se com a solució energètica davant el desgavell actual, per exemple en països com França i Alemanya. Ens adonem, doncs, que sense ser negacionistes de mena, la descarbonització encara no toca, si som coherents i pràctics. Cert és que Andorra ha d’informar-se de primera mà de totes les tendències, participant a les reunions d’alt nivell, millor per videoconferència, però la nostra manca de sobirania energètica fa que la línia elèctrica del bosc de Moretó, tot i ser una cicatriu a la natura criticada despietadament, s’ha de mantenir, i que els particulars i empreses augmentaran la seva demanda de generadors, amb combustible fòssil si us plau! Per pal·liar als talls promesos per la ministra de Medi Ambient.