Quan parlem del passat (sobretot del més remot, no tant del recent), sabem moltes menys coses del que ens agradaria. Als llibres, hi podem trobar relats perfectament arrodonits, construïts sense fissures i amb explicacions unívoques, però els que ens dediquem a l’estudi de la història sabem que la realitat és molt més complexa. Tot sovint, per parlar d’un fet ocorregut segles enrere, tenim només una trista menció documental, i encara indirecta. A casa nostra, per exemple, el que sabem de la destrucció del castell comtal de Bragafolls, un episodi que podríem considerar un dels primers fets fundacionals andorrans, parteix bàsicament d’un sol document d’uns anys després. Un de sol, i amb això hem de fer. Si hi ha moltes coses que no sabem, també és per la poca recerca que es fa. Sí, és cert que darrerament sembla que hi hagi moltes aportacions a la historiografia andorrana i pirinenca, però les mans que s’hi dediquen són insuficients i, sobretot, no ho fan com la seva feina principal; amb una dedicació limitada, per tant. Els arxius són plens de documentació que encara mai no s’ha mirat ningú en detall, i caldrien molts ulls fent recerca històrica per capgirar aquesta situació. Només així podrem anar recuperant les tessel·les per completar a poc a poc el mosaic del nostre passat. Però per fer-ho, calen professionals de l’àmbit que puguin trobar atractiu fer recerca sobre el passat de la nostra serralada, i inversió per tal que puguin fer d’aquest interès no un passatemps individual, sinó una feina a ple temps deixant enrere una precarietat sistèmica. Per a algú serà una qüestió secundària, però no hem d’oblidar que ens hi juguem el passat.