La cursa electoral comença i sembla que aquest any superarem rècords de candidats i candidates a caps de govern. A data d’avui set formacions polítiques han anunciat ja que es presentaran a les llistes nacionals de les properes eleccions generals. DA, PS, Terceravia amb UL, Liberals, Acció, Andorra Endavant i Concòrdia. Molts candidats per un país molt petit que provoquen una dispersió en el vot i allunyen l'escenari bipartidista clàssic. Les lectures de qui afavoreix i qui no aquest nombre de llistes és una anàlisi òbvia. El que és clar és que les fractures polítiques i escissions dels darrers anys han fet incrementar el nombre de candidatures, i moltes al final acabaran defensant idees molt similars i tindran problemes per diferenciar-se més enllà d’uns personalismes molt propis i davant l’elector menys polititzat. La majoria dels partits ideològicament concentren les seves polítiques en el centre de l'espectre, virant uns punts a la dreta o l’esquerra però sense copar els extrems. És també en aquesta zona on se situen la majoria dels electors. Per aconseguir un més bon resultat ja s’estan precuinat aliances, pre- o post- electorals, a la nacional i previsiblement en les circumscripcions territorials, una fórmula que, tot i ser en alguns casos poc natural, ha esdevingut efectista. Tenim servit el tauler i aquests dies es comencen a moure els peons, els cavalls, les dames i els reis que conformaran el joc electoral amb l’energia, la inflació i l’habitatge com a estrelles de l’escenari.