No ha estat cap sorpresa l’anunci del president de DA, davant d’una militància entregada, de mostrar la voluntat de ser el cap de llista de DA i a l’ensems candidat a cap de Govern. Era un fet cantat la reproducció de l’escenari de fa quatre anys, ja que és força conseqüent que un cònsol, un cap de Govern, han de reproduir mimèticament la seva trajectòria preelectoral per examinar-se de l’anterior gestió, davant del repte recurrent de les urnes. El risc el poden marcar els tempos, ja que un anunci d’aquesta envergadura a quatre mesos de les eleccions pot representar una potencial socarrimada del candidat. No ha passat desapercebuda, tampoc, la crida amb missatge sotto voce, sol·licitant l’assistència, ajut i accés d’independents i/o altres personatges a les llistes oficials. Evidentment, aquestes eventuals incorporacions hauran de colar per uns filtres finíssims, en què la consulta de l’ADN serà primmirada i estudiada a la perfecció. Sembla que hi hauria, s’ha dit i s’ha escrit, un assaig amb un efecte de geografia variable, on a certa parròquia s’assistiria en aliança amb els liberals liberals i a certa altra amb els liberals escindits d’Acció. Serà interessant veure i viure, en cas de victòria conjunta i dual a aquestes parròquies imaginàries, un grup parlamentari amb components recentment en discòrdia, interpretant a l’uníson una disciplina de vot unitària. Serà el senyor Xavier Espot el catalitzador de l’experiment?
Tota ressemblança amb la realitat seria, sens dubte, una pura coincidència en aquest laboratori de reproducció assistida, fruit del meu ideari imaginari.