S’imaginen què passaria si es descobrís que una medicació per reduir el dolor menstrual tingués efectes beneficiosos i efectius contra el càncer de pròstata? Doncs bàsicament que es receptaria aquest medicament pensat per una afecció exclusivament femenina per remeiar un problema totalment diferent i exclusivament masculí. I no, la CASS no posaria objeccions a pagar el tractament ni ningú parlaria faltant al respecte a les persones que pateixen càncer de pròstata; perquè el càncer és la malaltia per antonomàsia, aquella que tothom sap d’algú pròxim que l’ha patit... El sobrepès o l’obesitat, per contra, són malalties (sí, ho són) més visibles però menys visibilitzades: veiem qui les pateix però no les tractem com a tals i encara hi ha qui pensa que es deuen al fet que el malalt no va saber tancar la boca quan tocava... La CASS es nega a pagar l’Ozempic a les persones que pateixen sobrepès amb el pretext que no és un medicament pensat per a aquesta patologia, tot i que s’ha demostrat realment efectiu i beneficiós. A més, encara hi ha qui ha aplaudit la decisió dient que per a això no cal medicació, sinó gimnàs i moderació en el menjar. Que fàcil és parlar des del desconeixement i, sobretot, des del punt de vista d’aquell que no pateix el problema i, per tant, no necessita un medicament per remeiar-lo. Que sàpiguen, però, que és molt més car per a la CASS (i per a la societat, en conseqüència) mantenir un malalt amb obesitat que tractar una persona amb sobrepès per evitar que empitjori. Però vaja, els que decideixen segur que ho fan sabent que una operació de reducció d’estómac és molt més barata i adequada que una punxadeta d’Ozempic un cop per setmana... Vostès mateixos.