Xiuxiueig. Aquest mot, escrit i pronunciat per la Sam, em transporta inevitablement a poc més de vint anys enrere quan durant les eternes hores dels caps de setmana a la redacció d’informatius d’Andorra Televisió, un davant de l’altre comentàvem i debatíem sobre les notícies que havien de configurar l’escaleta de l’informatiu. Ella n’era l’editora i presentadora i jo el redactor.
Perdoneu-me l’inici nostàlgic d’aquesta columna, però és que fa tot just deu dies m’han regalat el llibre amb el qual la Samantha ha debutat com a escriptora i amb un títol molt suggerent: Pedalar amb tu. No us explicaré de què va, entre altres coses perquè la columna és limitada, així que compreu-lo i llegiu-lo si us plau. En vull destacar, però, alguns aspectes que per a mi són els pilars del llibre.
L’he llegit d’una tirada: si la seva intenció era que la prosa enganxés, amb mi ho ha aconseguit. Soc dels que llegeixen dos o tres llibres alhora i de diferent gènere, cosa que fa que molt sovint vagi intercalant les lectures sense haver-les acabat, i vaig reprenent-les en funció del temps i l’activitat que estic fent. Però a Pedalar amb tu hi ha un relat que té ànima, una història de llegats que pren cos en la forta personalitat de la narradora, talment com si es tractés de la pròpia autora, que fuig de sentimentalismes però que alhora sap transmetre aquell contrast generacional i el pas per aquesta vida en diferents vicissituds, fins i tot amb alguns tocs d’humor que, sense abusar-ne i ben situats en la narració, són molt de la Sam autèntica.
Llegir-la ha estat un plaer.