Carta a les nostres filles des de l'Andorra que s'esgota

Us hem volgut. Us hem desitjat tant que finalment heu nascut de les nostres dues parelles durant els darrers mesos d’aquest any, filles d’una tardor càlida. Arribeu a Andorra i al Pirineu, envoltades de les muntanyes entre les quals nosaltres també hem nascut i crescut. En recordem, de créixer aquí, les aventures en descampats verges i el joc al car-rer, córrer cap a l’escola per camins empedrats i la tranquil·litat d’una llar estable i segura. Arribeu al lloc que ens han llegat les nostres mares i pares, i abans els seus avantpassats. Andorra és un país en equilibri delicat, protegida per una finíssima línia de generacions: pel respecte que han tingut les primeres amb les següents, conservant-ne el territori i els valors, i garantint que la vida hi és digna.

Se’ns fa el cor gran pensant que serem al vostre costat quan cresqueu. Que encendrem el forn el dia del vostre aniversari i rescatarem el trineu polsegós d’algun altell. Hi serem també quan el malson us aturi la son i per fer més suaus les febres que vindran. Us farem costat, sense rancúnies ni reserves. I aquesta promesa implica una lluita, igual d’important que la d’acompa-nyar-vos, i alhora més gran i col·lectiva: la de fer tot el que està al nostre abast perquè visqueu en un país que és terra d’oportunitats. Terra en un moment en què a la terra l’engoleixen el ciment i l’avarícia. Oportunitats perquè el creixement dels últims anys ha fet que el benestar vivint a Andorra depengui una mica més del privilegi i una mica menys de les contribucions socials de les persones del país.

En realitat, aquest any les nostres parelles han viscut dos naixements: el vostre i el de Concòrdia. Si fer-vos a vosaltres és un acte d’amor, col·laborar en un partit ho és de compromís. Sabem que hem dit massa poc mentre torres prenen altura al centre de les nostres valls estretes, mentre els recursos s’esgoten, mentre l’espai públic es redueix i la distància entre les persones que hi viuen augmenta. Sabem també que dir prou, que organitzar-nos i alçar les nostres veus, voldrà dir passar menys temps amb vosaltres. Quan estarem juntes, però, tindrem la tranquil·litat d’estar-vos fent costat. D’haver bregat per Andorra en lloc de queixar-nos des de casa. De saber que el que fem en públic coincideix amb el que defensem davant de la nostra família i dels nostres amics.

Us mereixeu que el bosc continuï estenent-se fins a la falda dels pobles d’Andorra, que recuperem espais de trobada, i que el patrimoni cultural es mantingui viu, en lloc de ser tractat com una peça de museu. Les lleis han de permetre la riquesa de l’intercanvi i d’una població diversa, però sempre prioritzant el benestar dels habitants de les valls. El turisme i el comerç, imprescindibles per a la nostra economia, han de mostrar més la singularitat del país, desenvolupant els serveis i fugint gradualment d’atraccions inconnexes. No volem que Andorra sigui ni un parc temàtic ni un supermercat, i per això és essencial tornar a confiar en les persones del país, i fer-ho donant un impuls a la formació i a l’emprenedoria.

No ens fa vergonya reconèixer que els dies que vindran no seran fàcils. De fet, les coses veritablement importants poc sovint ho són. Sabem que els dos trajectes que comencem, el de la família de més a prop i el de la nostra família política, estan poblats de moments d’alegria i de desànim. Ens alegrem, però, que la pujada sigui costeruda: que costi, que ens tregui l’al·lè, perquè també ens enfortirà les cames. I si durant els pròxims anys, a mesura que us feu grans, podem aportar una petita empenta al benestar del país, si podem aconseguir que sigui un lloc més agradable on viure, per petita que sigui la nostra contribució, l’esforç haurà valgut la pena.

Encara no enteneu les paraules que utilitzem, però ens reconeixeu quan us somriem i quan us abracem. Sobretot, volem que sapigueu que us estimem i que sabem, amb una certesa fonda i clara, que quan llegiu aquest escrit el país estarà més unit, i que serà més just i més sostenible. És inevitable, perquè són moltes les persones que creiem en Andorra i que estem disposades a fer-li costat. També sabem que ocupem aquest país durant un temps curt. Vetllem provisionalment per un lloc que també és una comunitat, un ecosistema i un conjunt de valors que esperem que pugueu rebre sencers, a fi que al vostre torn els conserveu, els enfortiu i algun dia, d’aquí a molt temps, en passeu també el relleu.

*Olalla Losada, Copresidenta de Concòrdia

*Cerni Escalé, Cap de llista a les eleccions generals