La violència [contra les dones] encara està molt normalitzada a la nostra societat patriarcal i masclista.”
Aquesta frase, com podria semblar, no està extreta d’una conversa de bar pujada de to, vulgar i de baixa estofa... És una frase publicada a la premsa, signada per la cap de Polítiques d’Igualtat del ministeri d’Afers Socials del Govern d’Andorra. L’alta funcionària no es talla un pèl quan afirma que a Andorra la violència està molt normalitzada contra les dones. No tinc clar si aquesta senyora s’adona de la definició, força i intensitat de la paraula normalitzada, pronunciada en aquest context per una responsable de l’Administració. De fet, si ens atenem a les xifres estadístiques de la collita del seu departament, ens parla de 135 casos enguany de violència de gènere, per a una població de 80.000 habitants. Sí, evidentment 135 casos són massa, però en cap cas, amb aquestes dades a la mà, es pot parlar de normalització d’aquesta mena de violència. Casualment, la manipulació de l’alta funcionària ens apropa, en perfecta simbiosi, a la radicalitat del discurs exclusiu de Stop Violències, entitat que es volia contractar per impartir formacions en matèries d’igualtat a l’escola, acció avortada després de la pluja de crítiques rebudes. Aquest departament tampoc ha estat encertat en la seva investigació i diagnòstic, recercant les causes de la violència a les aules, per crear un agent de la igualtat, quan en realitat la problemàtica, a totes les escoles del món, és el bullying, que no entén ni de sexe ni de gènere, com els àngels. Santa innocència!