Com era de suposar la reunió del CES (no entenc el perquè d’aquesta mania a posar sigles als comitès), és a dir, la reunió entre sindicats i patronal, no va arribar a cap acord en matèria de l’augment de salaris. Com havia de ser si no? Val a dir que em fan una mica de gràcia aquestes reunions sense sentit. Com és normal, la patronal tan sols volia un augment del salari mínim i els sindicats un augment gradual del 5% cada any durant quatre anys, fins arribar al 20%. Càlcul erroni, val a dir, doncs si augmentes un 5% del salari anterior cada any això suposa un increment superior. En espera d’una altra reunió sense sentit, Govern proposa una graella d’augment partint del 7% sobre el salari mínim, disminuint un 0,5% cada 200 euros fins arribar als 4.000 euros ja sense cap augment. Tot això, en forma de llei (o mesura) que complirà qui li doni la gana, ja que la Llei de relacions laborals deixa ben clar en el seu article 72 que “el salari fix no pot ser inferior al salari base que fixa el conveni col·lectiu per cada grup professional i a manca de conveni col·lectiu o si no s’hi regula aquesta qüestió, al salari mínim interprofessional.” O sigui que per damunt del salari mínim tothom és lliure de pagar el que li doni la gana... Tot això deixant de banda aquests marges tan difícils d’entendre. Per exemple, si jo cobrés 4.000 euros al mes demanaria que em baixessin el salari a 3.999 euros i sortiria guanyant cada mes uns 19 euros. D’altra banda, per què uns sí i altres no? Cadascú guanya el que guanya perquè ho ha aconseguit d’alguna manera. Penso que no es pot dir per llei: tu tens dret a un augment i tu no.