Ara que s’acosta un any electoral intens, crec que cal demanar a totes les candidatures quina Andorra plantegen d’aquí a trenta anys. Algú dirà que amb la inflació, la problemàtica dels lloguers o els límits visibles en el creixement allò que interessa són les solucions immediates, l’ara i aquí, i no pas com serà l’Andorra que heretarà la següent generació. I sí, és ben cert que necessitem atacar aquells problemes que afecten els ciutadans avui, però massa sovint a la política es busquen els rèdits immediats en vots quan la vocació de servei el que demana és visió de país, sentit d’estat i voluntat de construir un bon futur des de l’avui. Aquest 2023 farà trenta anys de la Constitució, un procés que no es va fer pensant en les exigències electorals immediates, sinó en la necessitat de modernitzar institucionalment el país en diversos aspectes (quelcom que ja portava anys fent-se), i dotar-lo d’un reconeixement internacional de iure. L’Andorra d’avui és filla de l’Andorra del 93 i, per tant, els que avui governen o els que ho faran a partir de l’abril vinent cal que es mullin per deixar clar quina Andorra volen construir per al 2050, i quines són les polítiques que iniciaran durant la propera legislatura pensant en aquest marc temporal. Els límits en el creixement, les dificultats econòmiques dels treballadors per viure al país, la conservació del medi en el context climàtic actual, la sobirania energètica o l’impacte a mitjà i llarg termini de les negociacions amb la UE, per posar uns quants exemples, són qüestions de l’avui que, segons com s’enfoquin, afectaran aquells que venen darrere. Cal claredat en l’immediat i també en el futur.