Hi ha un corrent de pensament a ca l’oncle Sam que està fermament convençut que la solució a l’actual statu quo internacional és la III Guerra Mundial. Escric aquestes paraules en plena possessió de les meves facultats. Ara que ningú no se’m faci l’esgarrifat. Aquesta “solució” només és una baula més de la cadena de propaganda (des)informativa per la qual occident s’ha deixat abduir, sense presses però sense pausa, des que la guerra freda va perdre tot el seu poder intimidatori i equilibrador, per dir-ho planerament. Entenent com a propaganda des dels modismes i tendències de tota mena, les mateixes xarxes que en fan difusió, passant pels canals d’informació oficials, fins a l’entreteniment de digestió immediata. Un oci majoritàriament made in USA que, sigui en format cinematogràfic, televisiu, plataforma de pagament o fins i tot escrit, dona per fet que la millor manera de solucionar els problemes és a trets. Extrapolant-ho: davant els interrogants que planteja el futur, l’única solució és la violenta. És un bombardeig elaborat amb precisió quirúrgica, que anestesia qualsevol pensament alternatiu o esperit crític. Com diu la periodista Caitlin Johnstone, “som en un món en què els polítics que expressen el més lleu suport a la diplomàcia són rebutjats a crits i demonitzats fins que s’inclinen davant els déus de la guerra, en què les maniobres nuclears s’emmarquen en la seguretat i la desescalada es qualifica de risc temerari”. El més fàcil és que vostè no hagi sentit mai parlar d’ella. En canvi, d’armes de destrucció massiva, víctimes col·laterals, assassinats i corrupció, en tenim el pap ple.