Ja he comentat obertament el meu parer en l’actual conya existent amb la disparitat de criteris sobre l’increment salarial, segons de la banda d’on es miri el tema, evidentment. D’una banda, no crec que es pugui obligar les empreses per llei a fer un augment, d’altra banda, no trobo just que es fiquin topalls o marges, penso que tothom hauria de tenir dret a un augment segons el que dicta l’IPC i no crec que a ningú se li hagi de rebaixar el salari. No entro a valorar les possibilitats de cada empresa, aquest és un altre tema, tampoc valoraré si em crec o no l’IPC. El que sí que vull valorar és que si a una persona se li ha atorgat un salari, sigui quin sigui i pel motiu que sigui, i aquesta persona l’ha acceptat, això no es pot de cap manera retallar, a menys que els resultats de l’empresa no permetin pagar-lo (aquest seria un altre tema). El que em fa molta gràcia és treure un profit electoral de tot aquest tema. Trobem un Govern que anuncia un increment del 7% al salari dels alts càrrecs, per tot seguit renunciar-hi (tant a Govern com als grups parlamentaris de la majoria). A terceravia sembla que també renuncien a aquest augment, però demanen retallar la despesa en aquest sentit via esmenes. La consellera no adscrita també hi renuncia i defensa una rebaixa general. El PS, que de moment penso que no hi ha renunciat, però que demana un tractament als alts càrrecs com als altres, tot reclamant també una reducció als grans salaris... En fi, de tot una miqueta i molt electoralista. Mentrestant, els autònoms què hem de fer? Considero que augmentar els nostres rebuts el que marqui l’IPC, com sempre hem fet.