Nosaltres els europeus som els verdaders perdedors d’aquesta guerra”. La frase, extreta de Per la Pau a Ucraïna, (LV, 05/12/22) obria l’escrit del cònsol honorari d’Ucraïna a Andorra per carregar contra el que s’exposava en el citat article i els seus autors, el Col·lectiu Treva i Pau. Respecto, com no pot ser altrament, la posició i opinió d’Antoni Zorzano, i no entraré en cap altre punt del seu argumentari per rebatre l’escrit de LV, que es pot llegir en aquesta capçalera (Ucraïna, única propietària del seu destí. Dd’A 16/12/22). Ampliant la perspectiva i agafant certa distància, per allò de l’arbre i el bosc; que Europa i els europeus –nosaltres, vaja– sortim perdent davant aquesta guerra és una certesa irrefutable. De fet, Europa (i els europeus) fa anys i panys que ballem subordinats al dictat dels Estats Units, com un peó més de la seva estratègia geopolítica global. No estic plantejant cap fal·làcia conspiracionista. Europa, la Unió Europea, sí és que aital cosa ha existit mai –més enllà d’una entesa monetària de mercat– s’ha plegat als desitjos i voluntat de la primera potència mundial, en la seva estratègia per no deixar de ser-ho. El manteniment i l’acceptació de l’ampliació de la OTAN n’és una mostra fefaentment innegable. De la mateixa manera que ha estat un dels factors determinants del conflicte entre Rússia i Ucraïna. Una guerra “local” amb repercussions globals que, sovint, queden ocultes per la ràbia i la immediatesa que generen les notícies bàsicament “unidireccionals” amb les quals els mitjans ens bombardegen. Europa i els europeus estem perdent quelcom més que la guerra!