L’acord d’associació amb la Unió Europea amoïna, i molt, la ciutadania andorrana. D’una banda, hi ha queixes raonables i gran preocupació quan sabem que es negocia intensament a Brussel·les i que no ens arriben els inputs concisos i veloços d’aquestes reunions. D’altra banda, també es pot entendre que en qualsevol negociació sempre hi ha matèria reservada a respectar, per raons òbvies de discreció. El Govern, al més alt nivell, i amb tota la bona fe del món, intenta explicar-nos i defensar les bonances de l’acord organitzant múltiples trobades. Es denota al carrer, però, que la ciutadania és escèptica davant aquest repte majúscul. Govern només ens explica els avantatges, que segurament poden ser molts. És cert que per principi sociològic, tot canvi important es percep sempre amb reticència, i aquí no en farem cap excepció. Dit això, a l’era d’internet i de la immediatesa, un poble adult té el dret a exigir que ens exposin, de forma diàfana i crua, si cal, els pros i els contres d’aquest acord d’associació, amb tots els moviments assolits in live. Amb aquesta informació requerida, directa i transparent podrem afrontar de forma responsable el referèndum vinculant que ens han promès. També és notòria la dificultat que té el Govern per gestionar els tempos, i per combinar i posicionar en el temps adequadament la data de les eleccions generals, la data del final i resultat de les negociacions amb la UE, i la data del referèndum si hi ha referèndum. Entenc que a l’executiu li caldrà anar per parts, ordenant aquests tres actes en un calendari, i no serà un exercici fàcil.