Ja fa cert temps que gràcies a les fantàstiques eines de divulgació de què gaudim avui en dia un personatge de les nostres contrades s’ha fet cèlebre, relatant les seves aventures al volant del seu prestigiós vehicle esportiu de marca llegendària, somni prohibit de la immensa majoria de ciutadans. Aquest conte de fades, amb els tempos calculats i recurrents, ha despertat tot tipus de reaccions calentes a les xarxes socials en forma de pecats capitals, des de l’enveja fins a la ira. Els desencontres permanents i les confrontacions provocatives del nostre protagonista, amb les autoritats policials i judicials i també amb l’opinió pública, han estat constants i s’ha de reconèixer fredament, independentment dels pensaments prou crítics, que el nostre heroi ha aconseguit el que volia, una excel·lent exposició mediàtica personal, captivant molts minuts de glòria. Cal felicitar, doncs, aquest influencer per haver encisat el personal, amb la seva peculiar forma de comunicar. Però és que el tema no acaba aquí, ja que la seva línia d’actuació amb la seva màquina, incívica a totes llums, ha generat automàticament una modificació legislativa exprés personalitzada, i orientada a condemnar penalment la difusió de la conducció temerària i altres conceptes associats. En tot cas, si per contextualitzar una legislació sobre aquesta matèria calia estimar tot el catàleg de despropòsits desenvolupat pel nostre pilot de proves, que ha sacsejat la planificació i calendari del Consell General, jo em quedo amb l’original i per a les properes eleccions generals Ferrariman té el meu vot assegurat.