El que estem a punt d’encetar serà un any políticament complex. D’una banda, per la doble contesa electoral, nacional i parroquial. Són molts els que diuen que ja fa setmanes (o mesos) que estem en precampanya, però de ben segur que les eleccions al país amb set possibles llistes com a mínim tensaran l’escenari polític, tant per la incertesa dels resultats (que poden portar més d’una sorpresa) com per l’aparició de nous partits amb capacitat real d’entrar a formar part del joc parlamentari. Les sorpreses als comicis nacionals, si n’hi ha, poden preparar-nos per a alguna sorpresa també a les comunals de final d’any. De fet, els resultats de les primeres poden condicionar l’elecció d’algun dels candidats que encara no s’hagi definit per a les segones, sobretot segons com es reparteixin el nombre de cadires al Consell i els càrrecs al Govern la propera primavera. I tot això arribarà en ple debat, un debat en el qual fa anys que estem immersos, sobre les negociacions amb la Unió Europea, que algun partit ja ha emprat com a arma preelectoral. L’executiu entrant a mitjan de l’any vinent haurà d’acabar de definir un acord que algunes veus apunten que s’hauria de votar en referèndum durant la primera meitat del 2024. La pregunta és si les noves majories al Consell (i en conseqüència a l’executiu), amb un paper preeminent de DA, això segur, mantindran les línies de l’acord que s’està negociant ara mateix. Cap de les candidatures amb capacitat de governar és euroescèptica, però són moltes les veus que critiquen l’abast i les línies vermelles que hauria de tenir aquesta negociació. Veurem com acaba, tot plegat, l’any vinent.