Una de les cançons que va fer famós Stromae és Alors on danse, que a grans trets explica de forma conceptual com tendim a amagar-nos per escapar de la realitat, de l’estrès diari, la qual cosa ens manté atrapats en un cicle inacabable.
Si el cap del departament de Mobilitat, Jaume Bonell, reflexionés bé sobre les seves afirmacions al voltant de les cues de la Massana, crec sincerament que se’n desdiria. I si no ho fes, potser li caldria un advertiment seriós per part dels seus superiors.
Si qualificant d’“efecte psicològic” les retencions circulatòries que es produeixen dia sí i dia també al pas per la capital massanenca vol dir que no n’hi ha per tant, que al cap i a la fi desviant-nos per Anyós només són cinc minuts menys darrere el volant, vaja quasi bé un miratge, són declaracions de qui se suposa que en sap més de mobilitat al país que només es poden entendre o des del desconeixement –i per tant incompetència– o com una broma de mal gust a tots els habitants de les Valls del Nord, menystenint-nos i tractant-nos com ciutadans de segona. O el que seria pitjor, voler fer de cortina de fum davant d’una inacció de tants anys per part del Govern.
Ara bé, si l’efecte psicològic de què parla va associat, entre d’altres, a les emocions i al comportament, aleshores sí, té tota la raó perquè tots els que per superar el centre de la Massana agafem la via alternativa d’Anyós i l’Aldosa quan anem amb vehicle privat arribem a casa menys tensionats, emocionalment satisfets i amb una predisposició a encarar les tasques domèstiques i familiars amb un comportament positiu. I quan això passa, Alors on danse.