Els reixos han passat. Nadal, malgrat que el cicle vagi fins a la Candelera, s’ha acabat. Depenent de les expectatives prèvies de cadascú, la festa haurà estat més o menys satisfactòria. Una obvietat, sí. Però també un avís per a navegants, atesa la gran quantitat de desinformació ambiental existent. Convé estar alerta i no abaixar la guàrdia. Ahir a la nit, per exemple, vàrem poder contemplar la primera lluna plena de l’any. Un espectacle natural, meravellós, cíclic i gratuït. N’especifico la gratuïtat perquè és l’element que hi ha darrere les dues primeres línies d’aquesta cabòria dominical. Hem arribat a un punt on, sembla que si no és pagant, no hi ha gaudi possible. És una percepció personal, tot i que la insatisfacció existencial i la quantitat d’antidepressius que es consumeixen, tant a casa nostra com pels voltants, donen argument per pensar. Fa una setmana defensava, amb paraules de Pla, que aquest serà un any com els anteriors i els que vindran, i és així. A l’abast de la nostra mà, tot el que puguem fer sembla insignificant davant les forces i els interessos que mouen el món. No pretenguem parar guerres, quan hem celebrat un mundial de futbol a Qatar... La lluna plena és rellevant, com ho són els capvespres, les pluges d’estels, la sortida del sol o les migracions. Una mostra de bellesa, com tantes altres a l’abast al nostre voltant i que amb els sentits alerta i la sensibilitat activada hem de saber trobar i viure. Per això sovint em dic les paraules de Ramon Trecet: Busqueu la bellesa, és l’única protesta que val la pena en aquest fastigós món.