Dissabte passat vaig tenir l’ocasió de visitar l’exposició Affatus, de l’Eve Ariza, guiat per ella. En aquesta retrospectiva, hom pot acostar-se a les diverses fases creatives d’una artista polifacètica (com ho mostra la seva obra) i amb una trajectòria d’un quart de segle! Partint de l’afat, el sisè sentit en la filosofia de Ramon Llull, tot en aquesta mostra està pensat per comunicar i, a parer meu, també per obligar-nos (com a comunicats, si se’m permet) a prendre posició respecte a la visió del món de l’Eve. El creador, quan crea, ho fa amb una intencionalitat, però qui rep l’obra (conegui o no el missatge que hi ha darrere) la porta al seu terreny, a la seva concepció de la realitat. Els treballs de l’Eve ens compel·leixen a fer aquest pas i a reflexionar sobre l’ésser humà, sobre què diem i què callem, o també sobre la nostra Andorra, la real i la inventada. La darrera imatge de la mostra, les trumfes (marca) Affatus levitant amb la darrera resistència de l’Andorra rural de fons són per mi el paradigma del missatge. Del trànsit per l’exposició ens n’enduem l’experiència, però també un objecte, i no un objecte qualsevol: un catàleg que té ben poc de convencional i que ha estat creat, amb el suport dels comissaris Aurora Baena i Carles Sánchez, ex professo per l’ocasió. Pocs catàlegs així trobareu, que siguin també una obra i que permetin disseminar el treball de l’artista. Esperem que serveixi per disseminar l’obra de l’Eve, sí, però també que aquesta exposició com a tal corri més enllà de les nostres fronteres. Malgrat que queda ben poc, fins dissabte teniu encara l’oportunitat d’anar a l’Espai Caldes (si el trobeu assetjat per les obres). No us ho perdeu.