El rol femení pren protagonisme arreu i amb pas ferm. Després de dècades en què el discurs feminista, aquell que defensa la igualtat –atenció no confondre amb el que es considera l’antítesi del masclisme–, era un reducte molt ideològic i poc portat a la pràctica defensat per minories, pocs s’atreveixen avui a qüestionar-lo almenys obertament. El paper de la dona pren un ponderació real i no és només una qüestió de formes. Més enllà de les polítiques de quotes, que tenien un efecte pedagògic, on semblava que s’havien de posar dones per fer el pes, cada vegada es té més en compte. El camí és llarg encara i hi continua havent sectors marcadament masculins i altres de femenins, estereotips de gènere i diferències educatives, conductual i salarials, però les noves generacions han fet un salt importantíssim en aquest aspecte, des d’una nova visió. El treball constant dona el seu fruit i la feina de milers de dones a tot el món durant dècades es consolida. Més enllà de veure sempre el got mig buit aplaudim la important tasca que s’ha portat a terme sovint des de l’associacionisme i la defensa ideològica en pro dels drets de les dones. No tot està fet, però el camí està traçat i és ferm i comencem a tenir dones a tots els àmbits. Es trenquen estereotips de gènere en molts sectors i s’oblida l’efecte masculinització de les dones al poder. En pro de la diversitat i de la feminitat, de la igualtat.