La valoració comparativa d’un Estat pot dependre de molts aspectes, alguns d’objectius i altres de subjectius. Estaríem d’acord que el producte interior brut, un concepte d’economia que es pot mesurar, seria un paràmetre homologat que permet aquesta classificació, puntuant-la aritmèticament. Però hi ha altres elements que també determinen una jerarquia, amb criteris eminentment humanistes, sense perdre però de vista l’economia com a element transversal. Les prestacions dels serveis públics, en matèries com l’educació i la sanitat, serien per a mi els dos elements clau per determinar l’excel·lència d’un Estat. Comparteixo doncs que la sanitat, conjuntament amb el seu nivell assistencial, és un factor decisiu dins d’una societat moderna, que anhela el benestar dels seus ciutadans. Cal valorar-la i mimar-la prioritàriament posant-hi els mitjans necessaris en recursos pressupostaris. Darrerament, el servei d’urgències de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell està tensionat i això, lligat amb l’angoixa ben entesa dels usuaris, provoca situacions límit recurrents que cal evitar. És evident que aquests serveis, com altres, han de ser proporcionalment dimensionats en funció de l’evolució demogràfica. Potser tampoc no ens posaríem d’acord en la definició concreta d’una urgència, però d’aquesta qüestió ja se n’ocupen els professionals en el triatge previ. La fórmula proposada pel ministre involucrant-hi els CAP pot ser eficient, si aquests incorporen més mitjans, metges i equipaments específics, i si la derivació a l’hospital, si s’escau, es fa ràpida, segura i coordinada.