Som en plena evolució emocional, i la Shakira clarament ens ho confirma

És un fet, homes i dones som en un camí d’autoconeixement, ara més que mai. Cadascú al seu ritme i amb la seva intensitat, però hi som, queda palès amb la interacció que hi ha en els mitjans de comunicació d’actualitat, notícies de persones amb renom o molt conegudes, i també contingut en xarxes socials.

Ja ho comentava en un dels meus primers articles en la premsa escrita, la societat ha avançat de tal manera que les necessitats bàsiques d’aquesta han canviat, i, per tant, avui dia tenim el privilegi que ens podem abastir de professionals que ens acompanyen en aquest camí d’autoconeixement cap a les nostres emocions i la gestió d’aquestes.

Què passa, però, quan intentem crear una relació igualitària entre dues persones que es troben en un quilòmetre diferent d’aquest itinerari, o que no avancen en aquest camí al mateix ritme, o a la mateixa intensitat? Aquí és on sorgeix la nostra necessitat de gestió emocional, ja que podem trobar-nos en situacions inesperades.

Jo considero que és una oportunitat excel·lent en què ho podem aprofitar per aprendre de l’altre allò que ens manca i a la inversa, i així d’aquesta manera retroalimentar-nos, conèixer-nos, crear equip i, per tant, situar-nos en una relació estable, duradora i igualitària. Una relació que pot donar-se en diferents àmbits de la nostra vida, no solament en la parella, sinó també en la feina, amistats, família...

No obstant això, dependrà de la disposició de cada un dels i les membres d’aquest equip perquè això funcioni. I la decisió que prengui cada part estarà bé, és correcta i hem d’estar preparats/es per acceptar-la.

Una altra cosa és que considerem que la predisposició de l’altr@ no ens interessa o no ens convé, així doncs, caldrà estar preparats/es per seguir el nostre camí sense comptar amb aquesta persona, si volem seguir avançant en el nostre propi, i mirar de cercar un altre membre en aquest equip, si escau.

Així doncs, cap on ens dirigim en aquesta evolució emocional? L’objectiu general és estar preparats/es emocionalment per acceptar, acollir i construir, o decidir, dir adeu i seguir. Aquesta és l’evolució que estem vivint. Avui escoltem més les nostres emocions, però en molts casos encara no prou. No obstant això, hi ha una gran part de la població que sí, que s’escolta, s’avalua, es permet conèixer-se, mirar dins seu i esbrinar per què sent aquesta emoció o una altra, o per què es comporta així o aixà, i deixar-se acompanyar d’un/a professional per tal d’arribar a una conclusió o treure unes idees més clares d’allò que està succeint externament i que ens afecta internament a nivell emocional.

A partir d’aquí, totes i tots tenim els nostres propis reptes, il·lusions i metes, que aconseguirem d’una manera més agradable segons el grau de satisfacció en què ens sentim amb nosaltres mateix@s. I tu, com et sents?

*Fàtima Bentoldrà Fernández, Coach i docent