La presentació de l’anomenat Relat històric d’Andorra fa uns dies va servir per rellançar la idea de fer un Museu Nacional d’Andorra, una proposta que la totalitat de candidatures duia al seu programa els darrers comicis. Xavier Espot va dir que la pandèmia va estroncar el projecte, però que serà un dels eixos de la legislatura vinent. Personalment, crec que aquesta és una bona iniciativa, i necessària per a la cultura del nostre país, sempre que no condicioni la resta de la inversió cultural del Govern. Fer un museu de bell nou, dotar-lo de contingut i, sobretot, mantenir la seva infraestructura física i humana pot implicar una despesa enorme que ara mateix no crec que el pressupost de Cultura pugui assumir sense retallar per altres bandes; sense desvestir un sant per vestir-ne un altre. Sempre hi ha qui diu que el pressupost d’aquest ministeri serveix molt per a despeses estructurals (equipaments, personal, etc.) i poc per a inversió cultural directa al sector, la qual cosa no és ben certa, sobretot veient que en els darrers temps la quantia en subvencions i projectes ha tendit a augmentar. Els que estem en el sector, malgrat que segur que voldríem més per equiparar-nos a altres activitats, en general hem notat aquest increment. Un increment que caldria mantenir en el futur tant sí com no, sobretot si venen vaques magres econòmicament parlant, i que la creació d’un nou equipament no pot condicionar, perquè si no bona part del sector podria esdevenir aviat peça d’un passat recent per exposar en el museu en qüestió. Confio que no serà així, perquè si n’hi volem dir nacional és perquè el projecte ha de ser transversal i de país, no només d’un ministeri.