No han passat ni set dies, mal comptats, perquè l’estira-i-arronsa entre Kíev i els seus aliats hagi acabat amb l’acceptació, per part d’aquests últims, del tan desitjat enviament de tancs Leopard. Puc albirar que volen aquests i només aquests en concret perquè són made in Germany, país amb una sòlida reputació i tradició industrial. Ucraïnesos sí, rucs no pas! A hores d’ara, es desconeix -almenys un servidor- quantes unitats acabaran enviant els països europeus. Suposo que l’acord deu tenir punts pendents de polir. Entre els països que han ofert els seus blindats hi ha Espanya. El problema és que els tancs que ara ofereix l’exèrcit (espa-nyol) són els mateixos que l’estiu passat -paraules de la ministra de Defensa, Margarita Robles- eren en un estat lamentable i no es podien fer servir perquè seria un risc per a les persones! Ho deia, bàsicament, perquè fa més de deu anys que els Leopards en qüestió no es mouen de lloc on els van estabular en el seu dia. Però com la història ha mostrat tanta vegada, per un aliat, el que faci falta i més. Tot era qüestió de passar-los pel taller, mirar nivells, greixar les erugues, maneta de pintura si convé i llestos per entrar en servei... d’aquí a uns quants mesos. Si amb això no n’hi hagués prou, es veu que cadascun d’aquests blindats porta una tripulació de quatre persones que necessiten preparació específica prèvia perquè no són fàcils de “conduir”. En cas que els fabricants no badin boca, algú hauria d’enviar un whatsapp a Zelenski per avisar-lo de tot plegat; perquè el mestre Gila, malauradament, ja no el pot trucar per telèfon!