PUNT DE MIRA
Nie Mehr!
Mai més / Nunca más / Never more / Jamais plus / Mai più / Никогда больше !: Totes aquestes expressions, en diferents idiomes, clamen al cel, exigint que no es repeteixin barbàries, atrocitats i crims de guerra contra ningú, per cap motiu... La que remarco en negreta i subratllada va en l’idioma d’un impresentable Vladimir Putin. Més encara quan duem més d’onze mesos d’una guerra abominable. El seu paper és flagrantment imperdonable. Ara bé, la “complicitat” i la passivitat dels líders internacionals –entestats a no aturar la deriva militar– esdevé clarament vergonyosa. Quin fàstic!
Pregunto com i per què cap d’ells no és capaç d’activar vies de negociació. Què esperen a emmanillar el president rus i portar-lo al Tribunal de Justícia de l’Haia? Amb força menys recursos intel·lectuals i sense coneixements jurídics, la ciutadania contempla impertèrrita un “xou” televisiu que esgarrifa. Quina trepa de titelles!
Des del primer de novembre del 2005, l’ONU fixà la “diada internacional de commemoració anyal en memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi”. Un 27 de gener del 1945, les tropes soviètiques alliberaven els presos del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. Tant llavors com ara, les declaracions del secretari general de les Nacions Unides com les dels presidents de la UE, l’OTAN i cadascun dels països adherits al Tractat de Roma no han assolit ni un sol èxit contrastat, orientat a deturar el conflicte. Em sobren manifestacions de caire paternalista i fotogràfic. Exigeixo mesures coercitives contundents i definitives.
Igual que parlem, però, de la guerra d’Ucraïna, al mateix pot hi podem situar els desplaçats, la comunitat palestina, les dones de l’Afganistan o l’Iran, la població siriana i tants altres punts calents del planeta. El llistat esparvera, però no s’avança ni un bri a arranjar-ho.
No els cau la cara de vergonya a tots aquells que tenen a la seva mà forçar-ho? S’han arribat a plantejar si la seva gestió no voreja una certa inutilitat i una despreocupació clamorosa? Va essent hora d’establir mecanismes de destitució i exigència de responsabilitats.
En una dinàmica d’empresa del sector privat, regeixen unes altres normes que foragiten el personal que no assoleix els objectius pautats. Per tot plegat, amb motiu d’aquesta jornada, ara més que mai cal lluitar pels valors universals orientats a construir un món més igualitari.