Aquest cap de setmana ha començat el Sis Nacions, la competició més popular i carismàtica –amb el Mundial– de les que es juguen amb la pilota ovalada. Això va de rugbi, però no només! De batalletes, llegendes o tercers temps Google i la Viquipèdia en van plens. Anem per fases. El salt inevitable de l'amateurisme a la professionalització que, amb tots els seus defectes i efectes, ha reforçat el rugbi globalment. I ja immers en aquest hàbitat empresarial, els organismes internacionals que el regeixen han modernitzat el joc sense perdre l'esperit que l'ha dut fins aquí. I ho han fet sacsejant el reglament, la normativa, sense que els tremolés el pols, ni la nostàlgia o l'immobilisme que ofega altres esports col·lectius com el futbol. A part: no compro cap dels arguments amb què factòtums, acadèmics i tertulians futbolers reneguen de qualsevol mena de canvi, excusant-se amb el mantra que podria perdre la seva “essència”; tanco apart. La (pilota) ovalada té tanta o més història, mítica i mètrica que l'esfèrica i manté la seva essència. Hi ho a aconseguit vetllant per la integritat física dels jugadors, afavorint el talent, premiant el joc net i castigant la infracció i l'infractor. El teatre no forma part de la litúrgia del joc. Per no parlar del respecte pels àrbitres (no veuran un jugador encarar-se i protestar una decisió); clar que ells, els àrbitres, raonen a micro obert i per a tot l'estadi, el perquè de les decisions que xiulen. I tot plegat amb temps real, parant el rellotge sempre que faci falta. El rugbi és del tot conscient que estem al segle XXI.