En l’última sessió del Consell General, no s’hi van atrevir... Alimentats per la dinàmica imparable de regular-ho tot, la dèria intervencionista dels parlamentaris, on alguns ho tenen incrustat en el seu ADN, va xocar contra la lògica empresarial. El món econòmic, per desenvolupar-se en un Estat de Dret, necessita d’un marc regulador, però cal que el legislador conegui tota la seva idiosincràsia, característiques i novetats, en un mercat força actiu i canviant. Una societat enèrgica com l’andorrana, on la prestació de serveis és proporcional a una demanda moderna, variada i detallada, comporta que alguns autònoms puguin disposar i tenir, al llarg de la seva vida laboral, un sol client, i això de forma provisional, per desenvolupar un extens projecte en el temps, potser de forma continuada i, per què no, eternament. Si aquest professional compleix rigorosament les seves obligacions administratives i fiscals, i es troba còmode en el seu dia a dia, per què el legislador ha d’intervenir-hi en el seu tarannà? Per què alguns gurus de l’hemicicle s’incomoden amb el seu estatus i el volen transformar fent-ne un assalariat? Un professional d’aquestes característiques té, en conjunt, tant els avantatges com els desavantatges d’un assalariat, i voler canviar-li la seva vida només obeeix a un intervencionisme inquietant, des d’un pensament limitat que desconeix els avatars del mercat. Ja sabem, però, que davant d’una innovació els americans en fan un business, els asiàtics ho copien i els europeus ho reglamenten... A Prat de la Creu encara som més papistes que el Papa Europa.