No sé com quedaran encara les llistes electorals, qui pactarà amb qui, qui no ho farà... Però déu-n’hi-do, a moments d’ara, com es troba el tema, amb el batibull de possibles llistes i possibles coalicions. Ja ho vaig dir no fa gaire temps: penso que hi ha massa possibilitat de llistes i això no és bo. Mentrestant, els consellers de la Constitució apel·len a l’esperit del 1993 per afrontar els reptes actuals. Penso que aquesta vegada la cosa està massa complicada, i que una unitat com la del procés constituent no està gaire a l’abast. Tenim ara mateix el país sotmès a uns moments molt difícils, tant en matèria d’habitatge com de treball (entre altres). Amb diferències en la jubilació dels funcionaris, amb subcontractacions de treballadors (expedients sancionadors i denegació de sol·licituds inclosos), el tema de l’heliport que no està gens clar (ara mateix declarat d’interès nacional i amb un sobrecost considerable), irregularitats en clubs de futbol, per posar alguns exemples... En definitiva, un autèntic caos, tot plegat. Mentrestant van sortint noms de possibles candidats, potser per cremar-los o potser no. Aquesta no deixa de ser la feina dels mitjans de comunicació... En el tema dels possibles pactes territorials, aquí he de dir que ja em perdo una mica... Tan sols entenc la unió del PS i SDP, oblidant velles rancúnies. Per la resta, ja no entenc si són de dretes, d’esquerres o de res en absolut. Tampoc entenc si alguns poden anar plegats o no, ni què els anirà millor o pitjor. En tot cas, segons diuen, com més serem més riurem. Però molt em temo que aquest no serà el cas.