A poc a poc els partits s’estan posicionant i es van entreveient els pactes (o els no pactes) electorals. Queden quatre dies per tancar definitivament les llistes dels pròxims comicis i per fi s’acabarà el ball de noms dels últims dies i setmanes. I és que darrerament, en llegir la premsa nacional, un no sabia si es parlava de política o del mercat futbolístic i dels fitxatges de darrera hora. Fins i tot he sentit comentaris sobre si algunes llistes eren guanyadores ja només amb els noms de l’onze titular que presentaven, sense tenir en compte l’estat de forma de les seves estrelles (algunes de les quals acusen la fatiga de tants partits en les darreres legislatures) ni tampoc el rendiment general de l’equip com a conjunt en el tram decisiu de la temporada electoral. Que els ho preguntin si no als de la Casa Blanca (la de Madrid, no la de Washington) si només amb els noms es guanyen títols, o si cal també tenir una mica d’idees sobre el terreny de joc. Perquè més enllà de qui conforma l’equip, el que vol saber la ciutadania és a què es jugarà els propers quatre anys, si a pilotada endavant i ja ens ho trobarem quan ho lluiti la davantera, o si més aviat es vol construir des de l’equip amb unes bases sòlides. Vaja, que els fitxatges poden il·lusionar, però tenim ganes de sentir parlar els entrenadors per tal que ens expliquin com pensen encarar els reptes de futur, tant a la Lliga nacional com a les competicions europees. Perquè la cosa hauria d’anar d’això, de programes, d’idees, de debat i contraposició de plantejaments, i no tant de qui xutarà els penals o lluirà el braçalet de capità.