Quan arriben aquestes dates cada quatre anys sembla que tot el país s’aturi i que només existeixin els moviments polítics per configurar les candidatures. És cert que es tracta d’un moment transcendental en la vida política andorrana, perquè de la confecció d’una bona llista depèn bona part del resultat final i, per tant, del futur del país. Queda per endavant encara un intens cap de setmana en què l’experiència diu que és a poques hores vista del termini quan es tanquen o trenquen aquells pactes que porten llaurant-se dies i dies. Així, doncs, deixem-los que facin i dilluns a les dotze del migdia ja ens n’assabentarem.
Però aquesta setmana hi ha hagut vida més enllà del ball de noms electoral, i una vida força interessant, no gaire allunyada del joc que en breu començarem a veure. Em refereixo a la Lliga de debat que alumnes de secundària, batxillerat i formació professional han fet durant dos dies confrontant arguments a favor i en contra d’una temàtica determinada, enguany la regulació o no de les xarxes socials. Es tracta d’una competició d’oratòria en la qual joves de 15 i 16 anys fan gala de l’ús de la paraula i de la llengua per defensar un argumentari i posar en qüestió el raonament del contrincant. Ja els dic jo que després de veure’ls superen amb escreix molts dels que d’aquí a quatre dies intentaran, a través de debats i reunions de poble, competir entre ells i convèncer-nos de per què els hem de votar.