Nervis, trucades, cafès, reunions semiclandestines, promeses, més trobades, pressions.... Encontres i desencontres al voltant del cens, que esdevenen el mapa dels dies de confecció de candidatures. Com una peça artesanal de patchwork, els partits cusen les llistes una a una, nom a nom, fins trobar la tonalitat perfecta que acabi dibuixant el mosaic guanyador. Equilibri en les peces, enguany també en clau d’igualtat, generacional, i de perfils, per confeccionar la millor selecció. Sens dubte el tacticisme estimula les argúcies i buscar bons candidats, que portin vots i suport de lobbies, és més valuós que tenir un bon programa i idees. Un petit moviment de fitxes desencadena tot un tsunami de jugades que canvien de sobte el tauler. Com a exemple el no pacte i després pacte entre demòcrates i liberals i el cop d’efecte de socialdemòcrates i SDP. Fins al darrer moment nervis, canvis de cromos i secretisme per conèixer candidats i tancar aliances forçoses, a cop d’empassar saliva, per seguir dempeus i vius en el partit. És el joc de la política, la que es juga aquests dies, i la que omple titulars i cafeteries d’això sí, sectors reduïts de la societat. De la que tothom parla i entén encara que sigui sense base i de la que una bona part queda fora per no tenir dret a vot. Tenir una bona alineació, com en l’esport, no és garantia, però sí que fa que surtis com a favorit en uns comicis que es preveuen disputats i en algunes parròquies imprevisibles.
El terreny està a punt i el joc comença.