Demà al punt del migdia s’acabarà de conèixer –per allò de posar cara a tots els candidats i candidates– qui, on i amb qui, es presenta a les eleccions generals del proper dos d’abril. Una tasca que a hores d’ara, tant quan escric aquestes ratlles, com quan vostè les llegeix, està donant més d’un maldecap als partits; faccions i grups d’interès o de pressió, com ho prefereixi, que s’hi juguen les garrofes. Les patums polítiques del país no defalliran fins al darrer moment per tal que la cosa surti com desitgen. Com està el pati –i no disposo d’informació privilegiada–, caldrà estar atents a les corredisses de darrera hora; no fos cas que tornéssim a assistir a la formalització d’alguna candidatura al límit. Sigui com sigui, amb les dotze ja tocades, tindrem la col·lecció de cromos completa. Un detall que no és fútil, perquè la fotografia de tots i cadascun dels/les elegibles és cabdal. Haurem de relacionar noms amb cares i, el més important, ubicar-les amb el partit/candidatura corresponent. Tot i ser un país petit amb (només) 30.000 electors i malgrat no disposar d’un espectre ideològic ample –o potser per això?–, la classe política andorrana gaudeix d’una gran mobilitat. Després caurà el bombardeig de campanya fins al dia de reflexió. I llavors sí, per una estona serem els protagonistes de la foto. Arribats aquí, clarisisimamente, el millor que podem fer és anar a votar. Sí, votar, amb tots els peròs i dubtes que hi vulguem trobar i més. Però anar-hi. Amb l’actual sistema electoral, quedant-nos a casa o votant en blanc no canviarem mai res. És High Noon, l’hora de la veritat!