Que terceravia no es presenti als comicis posa un element més d’imprevisibilitat als resultats. No sé fins a quin punt pot facilitar la victòria de DA, però sí com a mínim pot reduir la fragmentació a la dreta i al centredreta. DA i Liberals veuen de cop com les butlletes d’un rival directe en el panorama conservador desapareixen. Això no vol dir, tanmateix, que hi hagi un transvasament directe de vots als dos partits citats, perquè justament Pintat i els seus, al llarg de la darrera legislatura, i malgrat ser ideològicament pròxims a les formacions que governaven, només han recolzat aquelles iniciatives que creien obertament positives per al país des de la seva posició. Una part dels vots a l’aire del sector conservador pot recaure en uns liberals que després de l’escissió s’han escorat encara més en els postulats de la dreta tradicional andorrana. Ara bé, tot aquell votant contrari a la gestió del Govern, que hi és i no és gens menyspreable, cap a on anirà? Aquesta és potser la gran incògnita que pot determinar el repartiment dels escons de la propera legislatura. El vot de càstig de dreta contra el Govern el pot recollir inesperadament la formació de Carine Montaner, a la qual, sincerament, fins fa poc li augurava un desastre que ara ja no veig tan evident. Missatges com el make Andorra great again de caràcter populista poden convèncer un electorat orfe de candidatura. Per tot plegat, la territorial de Sant Julià pot esdevenir clau en els resultats. Si s’imposen DA+Liberals a Laurèdia consolidaran la seva posició futura per formar Govern, però ara per ara no em sembla que tot el peix estigui venut. La nit del 2 d’abril serà ben entretinguda.