Les quotes continuen generant debat, tot i que una llei de nova factura avala fermament una presència binària de gèneres, gairebé igualitària en les organitzacions. Hem de reconèixer, però, que lamentablement tampoc no ho tenim gaire clar, ja que per confeccionar les llistes territorials per a les EE. GG., passant de la teoria a la pràctica, hi han dubtes d’aplicació que engendren confusió. Un debat molt interessant va generar la taula rodona on cinc dones rellevants i representatives de l’actual espectre polític preelectoral (només mancava la representació de Concòrdia) van polemitzar sobre l’accés de la dona a alts càrrecs professionals i polítics. Em reconforta saber que les dues representants de Liberals i de DA van ser contundents mostrant el seu desacord en l’aplicació de les quotes, posant en evidència que “és el potencial de cadascú que ha de regir si és apte o no per a un lloc de treball”, fins i tot van trobar desagradable “estar en un lloc de treball per complir amb la quota”. Les dues representants polítiques d’esquerres presents a la taula van donar suport sense embuts a aquestes quotes i s’hi van referir com a “mesures de discriminació positives”, fomentant la paritat com un element corrector, i jutjant que s’ha d’animar i estimular les nenes a estudiar carreres científiques i els nens a estudiar carreres socials. Entenc que a Andorra, essent un país d’oportunitats i de llibertat, no podem aplicar fil per randa aquest pensament sectari i dirigit. On quedaria la lliure facultat d’escollir la línia d’estudis, sigui per un noi o sigui per una noia?