Sens dubte mai la inmensa majoria de la població havia tingut un accés tan il·limitat, divers i ric al coneixement, a versions i opinions públiques diverses. Encara que pensem que som a l’era més evolucionada de les societats, que la ment humana està molt estudiada, i que tenim respostes per a tot, seguim sent esclaus de la pura ignorància i víctimes dels fanatismes. Tot i estar en societats altament analítiques, amb innombrables accessos a tot, de manera directa o indirecta, a tot tipus de continguts, els impulsos i la irracionalitat continuen tenint un paper ponderant en el col·lectiu, en el subconscient. Potser tanta sobreinformació fa que estiguem, en el fons, orfes; potser no és casualitat que hi hagi tant increment dels discursos manipuladors populistes exitosos. Líders que incideixen directament en les incerteses dels qui els escolten passat per sobre l’objectiu propi a la rigorositat i l’estudi. En un entorn, com diuen experts, VUCA, acrònim de l’anglès per definir la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat, els qui saben convertir els seus discursos en palanques que encenguin el mecanisme del canvi provoquen reaccions que tenen a veure, més amb l'emoció que amb el raciocini pur i dur. I com en tot, això és manipulable i utilitzable en mans sàvies i amb objectius definits. En aquesta societat de la velocitat i resultadista per sobre de visions més elevades, ens falta perspectiva, pensament crític per veure les coses des d’altres punts de vista i fer-nos, si més no, preguntes.