A mesura que van passant els dies, tot es va col·locant a lloc i va prenent la dimensió que pertoca. Sempre passa el mateix, l’endemà de la presentació de llistes electorals hi ha certa eufòria dins dels partits, alguns de forma exagerada, perquè amb penes i treballs han assolit una candidatura amb algun pacte preelectoral que els assegura, segons ells, determinada presència al Consell. Fins i tot hi ha qui ja es veu al Govern. A poc a poc, passen els dies i la bromera va baixant. Perquè si bé la configuració dels noms a les llistes i dels pactes que se’n desprenen són la meitat d’una campanya electoral, encara queda l’altra meitat, en la qual hi juguen molts factors, que enguany es multipliquen. Repassem-los en forma d’interrogants: vot de càstig a l’actual Govern, sobretot a la llista nacional? Quin canvi ofereix l’aliança socialdemòcrata quan són els mateixos de sempre? A les territorials, qualsevol pacte suma encara que sigui contra natura? Suma igual un pacte a Andorra la Vella que el mateix a Ordino? Cap a on es decantarà la bossa d’electors situada entre Liberals-Acció-Andorra Endavant? I els orfes de terceravia, votaran en blanc, s’abstindran o s’inclinaran per una papereta ni que sigui amb el nas tapat? I una altra gran incògnita, per mi la més gran, la que distorsiona qualsevol previsió: quin vot agafa Concòrdia? Són massa interrogants, als quals s’ha d’afegir quin és el llindar del vot més o menys ideològic i les propostes que facin les candidatures en matèries com Europa, habitatge, territori... Massa interrogants que impossibiliten fer un pronòstic clar sobre el resultat que pot sorgir de les urnes el 2 d’abril.