Així de contundents van mostrar-se fa uns dies els pares de les bessones de Sallent: “No es deia Iván, es deia Alana.” La rotunda afirmació va ser la resposta a dies d’aguantar com des de diferents sectors s’instrumentalitzava el cas del suïcidi d’una de les seves filles. I és que alguns no van trigar gens ni mica a extreure conclusions ràpides de l’assumpte i a situar en la voluntat de canvi d’identitat de gènere i en el posterior assetjament escolar per aquesta decisió entre les causes principals que van portar l’Alana a llevar-se la vida. I això (encara que pugui ser cert) sense que els pares haguessin parlat, sense que l’escola hagués fet cap afirmació directa en aquest sentit i sense que les autoritats que investiguen el cas hagin arribat a cap conclusió. Malgrat això, en pocs dies hi va haver una manifestació en la qual es cridava “es deia Iván” i des de Podemos els va faltar temps per fer un vídeo que corre per les xarxes amb la mateixa frase, per posar un parell d’exemples. Ha de ser molt dur veure com, just quan has perdut una filla i en tens una altra d’ingressada en estat greu, a una colla d’imbècils no se’ls ocorre res més que fer una utilització partidista de l’afer. Desconec quins van ser els motius que van portar les bessones a fer el que van fer, l’únic que sabem ara és que hi ha una família destrossada el cas de les quals s’ha mediatitzat fins a tal extrem que és difícil separar el gra de la palla i assolir una conclusió sobre els fets sense que els pares i la policia en parlin obertament. I potser no volen fer-ho. Cal una mica més de respecte en casos com aquest, i sobretot empatia amb aquells que estan patint...