I som aquí: Els quatre gats que no hem fet pont aquest any per la Constitució. Els irreductibles i la classe política en ple –això sí–, que dimarts a la tarda hi ha la recepció tradicional al Consell General i com que a la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat, i això sí que no. Dies estranys. Que comencen a fer olor de primavera quan encara no ha acabat d’arribar l’hivern. 30 anys de Constitució. Que aviat es diu. 30 anys i malgrat comptar amb una bona eina, no li hem acabat de treure prou suc que ja necessita alguna actualització. Però no ho farem aquest any. Que enguany tenim Generals i Comunals i molta feina al calaix, i el que és pitjor: problemes més greus. Sempre hi ha problemes més greus. És el que passa quan l’urgent es menja el necessari. Mentrestant –als primers raigs de sol–, els cotxes fan fila frontera avall per escapar de la rutina. Com si la rutina no anés sempre dins el portaequipatge. Ens queden un parell de dies tranquils. La prèvia abans de la tempesta electoral. Aprofitem-ho, doncs, per passejar sense ensopegar amb candidats esparverats, fotografies que ens somriuran –inquietants– des de cada racó de la parròquia i els debats, entrevistes i actes de campanya que han de servir per convèncer-nos que n’hi ha que tenen ganes de fer i de fer-ho bé. I haurem de triar. Entre els que ens agraden més o els que ens desagraden menys; entre els que tenen propostes que ens encaixen més, o les que creiem que són realistes; entre la simpatia personal o el descart immediat. Perquè ens coneixem, o creiem fer-ho. Ànims, que això és a punt de començar.