Les enquestes electorals no tan sols serveixen per mesurar les intencions de vot i calibrar el pols polític, les tertúlies i les converses de cafè, sinó que són un bon punt de partida per recalibrar, redirigir i redefinir estratègies. Aquesta setmana Andorra Recerca i Innovació feia pública l’enquesta que mesura la intenció de vot. Les puntuacions als líders eren més o menys previsibles i qui més qui menys aprova, cap notable ni cap suspens. Ara bé, sobre la intenció de vot, això és una altra cosa. La victòria, si fem cas a les dades, seria còmoda per a DA, i en segon lloc la coalició del Partit Socialdemòcrata. El més sorprenent ha estat que un nou partit amb una líder molt coneguda, Andorra Endavant, se situa com a tercera força en preferència i simpatia dels enquestats, per sobre de partits més consolidats. Carine Montaner ha estat la sorpresa de l’enquesta, però també la poca tirada de Liberals d’Andorra, que no sembla recollir el vot conservador propi i d’una terceravia absent. Concòrdia surt com a quart i en últim lloc, amb poques possibilitat de fer conseller, l’escissió liberal: Acció. A diferència d’altres països a Andorra hi ha un factor clau molt significatiu i que té més pes que a altres llocs, el famós vot ocult. Un vot que podria pressuposar-se a Andorra Endavant, però que tenen altres formacions com Liberals. L’ altre factor que pot ser decisiu per entendre les xifres és la fragmentació de les diferents forces que no tan sols divideix, sinó que confon l’elector entre vàries opcions molt similars en propostes i les coalicions que serveixen per fer aritmètica en un escenari dispers.