Aquest migdia comença oficialment una campanya electoral que ja fa dies que es va enlairar. Presentacions sense guió, programes sense contingut, cadires adjudicades, promeses robades al vent. Res de nou, és el que passa cada escomesa electoral. No és cap consol saber-ho, però passa arreu. Si haguéssim de fer cas de cada enquesta que surt, de cada veu “autoritzada” que pontifica la derrota d’uns i la victòria d’altres, no caldrien campanyes. Si el resultat ja està escrit, estalviem-nos diners i temps i més diners! Estirant l’argumentari, hom podria arribar a dir i creure que el sistema democràtic, els drets i deures que ens fan autoanomenar civilitzats, tampoc fan falta. La història és plena d’imperis i civilitzacions en què la “democràcia” no era ni una idea i que, sense entrar en detalls, funcionaven i funcionen. Funcionen tant bé que hi ha partits polítics amb l’objectiu que si mai assoleixen el poder és per desballestar-lo. És diumenge i aquest migdia comença la campanya electoral oficial. El resultat del dia 2 d'abril, malgrat que costi de creure, o precisament perquè hi ha qui voldria que ho fos, no està decidit. No ho està perquè encara no hem anat a votar. La responsabilitat del resultat que surti de les urnes, els agradi o no, el decideixen els nostres vots. Il·lús? Innocent? A la nit del 2, matinada del 3 d’abril em remeto. Fins llavors intentem que el soroll mediàtic no ens anorreï. Les paraules i les promeses electorals s’esvaeixen; les decisions preses i els seus efectes en la vida real, no. Cadascú és lliure d’actuar segons el seu criteri, però no deixi d’exercir el seu dret a votar, lliurement.