Tot i que l’última enquesta sociològica de l’ADI afirma, amb resultats contundents i per a mi sorprenents, que els andorrans volem majoritàriament l’acord d’associació amb la UE, els que trepitgem el carrer cada dia ens adonem que hi ha molta preocupació i controvèrsia sobre aquesta qüestió. El carrer no avala amb tanta rotunditat l’estudi de l’ADI. Personalment soc euroescèptic, i això no vol dir que no vull un acord d’associació amb la UE, tot i que ja disposem a hores d’ara d’acords sectorials amb Europa, que ben aplicats podrien ser suficients. La informació i/o el seu tractament, que s’emet des dels negociadors andorrans, no em dona la força i garantia necessària i suficient per emetre un sufragi responsable i decidit, en un eventual referèndum vinculant. En Jaume Bartumeu, tot i considerant necessari un acord amb la UE, és molt crític amb l’alt ritme i velocitat de les negociacions, i proposa una pausa i reflexionar. Conjuntament amb Josep Pintat, també demana un estudi d’impacte que el Govern negociador no vol contemplar. Un estudi d’impacte consisteix a posar sobre una taula rasa els pros i els contres de forma asèptica, establint clarament les conseqüències de xoc de cada afer negociat. El ciutadà avaluaria lliurement el pes i l’abast dels presumptes acords, pronunciant-se amb tot el sentit de responsabilitat al referèndum. Quan el Govern ens aplica la política de la por, relatant-nos que la UE no entendria un no al referèndum, ja anem malament. Quan vaig a votar, no vull sentir-me pressionat, en tot cas ho faig sempre amb coneixement de causa.