Entenc que haguem de cridar als quatre vents que els ciutadans volem una campanya electoral amb propostes que puguin ser realitzables i que aquestes siguin contrastades i debatudes entre els diversos candidats perquè així puguem fer-nos una idea i acabar exercint el dret a vot –o al no vot– amb ple convenciment. De fet, és un clàssic de cada campanya electoral i sembla que sigui el rol que tenim assignat com a ciutadans cada vegada que s’acosten uns comicis: reclamar que els candidats ens siguin honestos i no ens prenguin per passerells.
Passats cinc dies des que diumenge es van penjar els primers cartells, on ja hem tingut el primer debat –a la CEA– entre els aspirants a cap de Govern, el primer debat territorial –a la tele–, entrevistes als mitjans i molta, molta –però molta, eh!– informació subministrada pels col·legues periodistes, el que ens trobem ja a aquestes alçades és amb una reiteració de propostes que, a partir d’aquesta segona setmana, poques novetats aportaran al debat més enllà de satisfer els seus seguidors.
Preparem-nos a partir d’ara, doncs, per la frase enginyosa, l’augment d’adrenalina, l’atac amb més o menys gràcia, amb més o menys verí, les sortides de to... de fet ja n’hem tingut alguna. Un esforç enorme –i elogiable– per part dels nostres candidats per sobresortir entre tanta sobredosi informativa. És admirable, sincerament. De fet, ja podríem anar a votar –els que no anem a la Batllia i encara ens agrada allò de la festa de la democràcia i dipositar la papereta al col·legi electoral– i estic ben segur que res canviaria.