Posats a fer una llista de preferències, en aquests dies de campanya als electors ens agradaria veure debat. Debat, segons la definició, és una “discussió en la qual dues o més persones opinen sobre un o varis temes i en què cadascun exposa les seves idees i defensa les seves opinions i interessos”. Ni més ni menys, confrontar idees, projectes, valorar polítiques i posar contra les cordes l’adversari perquè surti de la zona de confort i es mulli en temes d’especial focus. Els darrers dies els debats que hem pogut veure entre els candidats han estat més una llista monòtona de propostes que una discussió rica i constructiva entre aspirants. Els ciutadans ja tenen els programes electorals de tots els partits per llegir, i els anuncis de propaganda electoral i els mítings. Avorrir l’espectador amb llistes i llistes de projectes no té cap sentit i l’únic que aconsegueix és fer que l’espectador desconnecti. Escoltar candidats condescendents amb l’adversari i sense discrepàncies entre ells dilueix totalment l’essència de qualsevol debat i de la bona política. Els partits tenen ideologies diferents que han de veure’s reflectides en aquest tipus de formats, pilar del sistema de partits. En definitiva, salvant uns quants, i sense jutjar els que són més o menys destres en la posada en escena, falta discussió profunda. El bon rollo aparent sembla més una estratègia per no evidenciar les febleses que no pas fair play polític. La pilota encara està en joc i tots pendents de veure si per fi veiem més esgrima polític.