Entrant en matèria electoral estem immersos en unes setmanes intenses. Els candidats trepitgen, en mode conqueridors, els carrers, a la recerca i captura del vot impossible. Es destil·len subtilment també propostes fil per randa, algunes propostes originals extretes, o no, dels fulletons dels programes que inunden les bústies. Les programacions audiovisuals ofereixen debats i confrontacions, amb la força de la paraula, entre els membres més destacats de les candidatures. La campanya de cada equip o candidatura també posseeix un caire professional, amb la direcció d’uns spin doctors que no deixen absolutament res a l’atzar. Els programes electorals aporten un recull de promeses i solucions als problemes socials, que busquen generar confiança a l’elector. Ja sabem, però, com pot acabar l’exageració d’unes paraules maques! És per això que un programa ben ensucrat i embolcallat en un packaging impecable necessita una credibilitat fora de dubtes. I això només ho pot aportar la persona i/o el candidat que ens ven el producte, amb la persuasió i convenciment d’un comercial aguerrit en mil batalles. Només l’amalgama indissociable d’un bon producte ofert, aportat i explicat per la persona candidata que el promociona pot seduir un elector a dipositar el seu vot a l’urna. Veiem doncs que tot aquest treball de dissuasió necessita que el programa imprès tingui un bon executor que cregui en ell. Quan això no passa, tard o d’hora descobrim l’engany o la manca de rigor. Aleshores, no tothom es recorda, malauradament, de castigar l’infractor les properes conteses electorals.