Vull creure que a aquestes alçades i després de tants dies de campanya electoral, el ciutadà ja ho té clar. Però, per si de cas: despenalitzar vol dir treure del Codi Penal, és a dir, que la dona ja no serà castigada per interrompre l’embaràs en els supòsits que acordi el legislador. En canvi, si es legalitzés voldria dir que l’Estat hauria de garantir les eines per fer-ho possible, la qual cosa vol dir que es podria practicar al país. No debatré sobre si una cosa o l’altra, sempre preferiré la segona en defensa dels drets de les dones i perquè les mitges tintes no acostumen a fer un bon dibuix.
És cert que hem avançat una mica més respecte a fa quatre anys i del servei integral d’atenció a la dona ja hem passat a parlar de la despenalització, amb permís dels que sempre han defensat directament la legalització. Em continua sobtant, però, aquest silenci, que podem traduir en hipocresia, que prové dels que tant ens amenacen de perdre la nostra arquitectura institucional, o dels nostres porucs davant les amenaces, que uns no podrien existir sense els altres. Si un està en contra de l’avortament, per les raons que sigui, ho està en totes i cadascuna de les formes que es practiqui, i si a sobre ho és traient-lo del Codi Penal del país del qual n’ets cap d’Estat, doncs se suposa que encara més. Reitero el que he dit moltes vegades i és que farien bé d’escoltar els sectors cristians més progressistes que defensen el dret de les dones a decidir en consciència sobre el seu cos. I és que en qüestió de drets de les dones, societat i Església van per carrils diferents.