Val a dir que escric aquestes quatre ratlles abans de conèixer els resultats de les eleccions generals. Penso que ja tindré temps d’analitzar-los amb més calma. Voldria parlar, això sí, dels debats, sobretot els de la televisió andorrana. Començaré pels sis debats parroquials (evidentment no compta Canillo, on no hi ha cap debat). Tots aquests debats hauran passat sense pena ni glòria. De fet, tan sols vaig acabar de mirar el de Sant Julià de Lòria per motius personals. La resta, a banda de provocar-me molt avorriment, no m’interessaven gaire. Tan sols cal mirar els titulars que aquest mateix diari va posar per cada debat : Sant Julià, “debat amb teleprompter”. Encamp, “tedi absolut”. La Massana, “soporífer”. Ordino, “ha transitat amb penes i treballs... entre vaques i frases laberíntiques...”. Andorra la Vella, “fer l’amor i no la guerra”. Escaldes, “aquí sí que es va veure debat” (avantatge de no ser dels primers?). Esperava, doncs, amb ganes el debat dels caps de llista. Tampoc em va agradar gaire, ja que tal sols va existir una mica de debat amb quatre dels candidats. Sobretot, per motius evidents entre dos. Un dels candidats es dedicava a anar a la seva bola, tan sols a llegir el que duia escrit (potser per aquest motiu li va sobrar tant de temps), no va debatre amb ningú. I un altre candidat, tot i no llegir gaire, tampoc debatia amb el cap de Govern en funcions, tan sols amb algun altre candidat. És clar que aquests dos candidats eren socis del mateix Govern en funcions per aquestes eleccions generals. Ja veurem com continua després aquesta societat. Tot plegat, una pena per als teleespectadors.