Els representants del poble, és a dir, els consellers, seran avaluats pel que faran, no per com vestiran. La formalitat no ve definida per la manera de vestir i l’elegància en la vestimenta no pressuposa un bon govern. Les institucions emanen de la voluntat de poble, que per definició és divers i plural, tant en pensament com en vestimenta, per tant, el veritable respecte és el que han de tenir les institucions envers la diversitat que representen, és a dir, envers la societat.
Recentment el comú d’Ordino ha aprovat un reglament que amb la denominació de Protocol, cerimonial i d’honors i distincions atorgats en l’àmbit comunal estableix, com el seu nom indica, tota la normativa referent a la simbologia i als actes oficials que organitza i depenen directament d’aquesta institució, entre les quals es regeix com han d’anar vestits els consellers en les sessions de consell de comú.
Hi surt el concepte vestimenta formal, que malgrat que està mancat de definició –la formalitat a l’hora de vestir pot ser una apreciació molt subjectiva– va acompanyat de l’ús preceptiu de corbata per al sexe masculí, cosa que fa pressuposar que del reglament n’emana un únic concepte de formalitat. Obligar els representants del poble a abillar-se en una única manera d’entendre la formalitat és absurd, perquè al final del camí només acaba representant una part d’aquesta societat mentre que la resta se’n pot sentir allunyada, exclosa. Imposar, a més, els homes a dur corbata arriba a la ridiculesa més absoluta.